estimar

Crec que és hora d'estimar i dir-ho. Sobre tot dir-ho. Dir-ho fins que sigui natural i cotidiani. Fins que sigui un costum. Fins que les paraules perdin el sentit. Serà llavors quan serem lliures. Bona nit, mama, t'estimo molt.

mai

mai sabrem qui es va equivocar
tota aquesta tendresa podrida dins el cor
ens fa conscients d les nostres pors
i ens dóna molt pel sac

mai sabrem com va passar
el que no havia de passar
mai tindrem la consciència tranquila
tu patint i jo veien-te patir

mai estimarem com està manat
per què a nosaltres no ens mana ningú
mai serem feliços
no ens posarem a estudiar a la nostra edat...

mai podrem mirar-nos a la cara
i no veure'ns l'un a l'altre
mai tornarem a anar al cine
l'últim cop va ser aquella tan fantàstica

mai podrem dir-nos mentides
com a molt algun vell acudit
mai sabrem si va valdre la pena
tanta tritesa absurda i crònica

mai serem qui som per què tu no vols
aprendre a aprendre val tot un esforç
mai serem feliços
no ens posarem a estudiar a la nostra edat...

mai veurem la tele plegats
ni ens barallarem pel comandament
la distància només va bé
per dolors reals

mai més escoltarem l'horror del silenci
per què ens em acostumat
mai podran fer-nos fora
del nostre Fort Apache particular

mai estimarem com està manat
per què a nosaltres no ens mana ningú
mai serem feliços
no ens posarem a estudiar a la nostra edat...

ja no t'escolto per qué t'has callat
ja no et vull veure a mitjanit, és massa tard
ja no vull aprendre quan em vols ensenyar
ja no et vull veure a migdia, és massa aviat



(la màgia de les cançons és que sempre tornen)